Introducció

La digitalització de continguts és essencial en els temps actuals, on qualsevol dada, imatge, so, etc. es comunica i es comparteix en línia.

A l’inici de l’assignatura em vaig fer una petita idea sobre què tractaria després de llegir el pla d’estudis, però ha estat bastant sorprenent anar descobrint les diferents etapes i procediments que s’utilitzen per aconseguir el resultat òptim d’aquest procés.
El procés d’aprenentatge s’ha plantejat en quatre fases diferents: les dues primeres, més pràctiques, i les altres dues, més teòriques, però igualment interessants.

Parts de l’aprenentatge – Processing

Les dues primeres parts van ser molt interessants en el meu cas, ja que ens vam centrar en la creació d’una felicitació de Nadal basada en els requeriments d’un client fictici, utilitzant Processing per al desenvolupament. Aquest llenguatge ja el coneixia i l’havia utilitzat de manera bàsica; per aquest motiu, descobrir noves funcionalitats, explorar l’ús de biblioteques, etc. ha estat una de les fases que més he gaudit. Tenir coneixements de JavaScript m’ha ajudat significativament, ja que el llenguatge és molt similar.

Dins d’aquesta pràctica amb Processing, un dels conceptes que més m’ha agradat ha estat el funcionament d’una màquina d’estats. El concepte el coneixia i n’havia sentit parlar, ja que s’utilitza habitualment en videojocs i aplicacions d’interactivitat, però no havia aprofundit gaire en el seu funcionament. Aquest aprenentatge m’ha permès no només crear el que proposava l’assignatura, sinó també entendre millor el perquè i, sobretot, el potencial de la màquina d’estats.

En la segona part hem continuat amb el mateix exercici, entrant en l’ús de biblioteques i llibreries pròpies de Processing. També he descobert una part molt àmplia d’opcions que inclou el mateix programari i que faciliten molt el treball amb l’eina. El resultat final, tot i que senzill, ha estat funcional i entretingut.

Digitalittzació d’audio.

En aquesta tercera PAC, hem treballat la digitalització d’àudio. Aquesta part em serà especialment útil, ja que una de les assignatures que encara no he cursat és precisament la digitalització d’àudio. Per tant, aquesta primera introducció segur que m’ajudarà en aquesta assignatura.

Dit això, la pràctica m’ha sorprès perquè, tot i haver editat àudio i millorat algunes gravacions, el coneixement que tenia no era gaire extens i, molt menys, coneixia tot el procés professional. Entendre com funcionen les eines i el procediment és molt enriquidor, i estic segur que en trauré profit, ja que habitualment treballo amb edició de vídeo i motion graphics, on l’àudio juga un paper molt important.

M’ha agradat poder treballar les diferents parts d’una gravació i analitzar els diferents conceptes que fan que cada veu tingui unes característiques úniques.

L’eina que hem utilitzat, Audacity, també és molt interessant i ofereix moltíssimes possibilitats. Aquest programari també el coneixia i l’havia utilitzat per a tasques molt específiques, com ara ajuntar àudios, tallar cançons o fins i tot modificar tons. Però, en aquest cas, el seu ús ha estat més analític, aplicant conceptes que no coneixia i que he descobert gràcies a la part teòrica del tema.

Digitalització d’imatges

Personalment, aquesta ha estat una de les parts més complicades i, alhora, més interessants. Durant la meva trajectòria professional, sempre he estat vinculat a treballs relacionats amb el disseny, la il·lustració, l’animació, etc., i és inevitable trobar-se amb diferents problemàtiques a l’hora d’adaptar imatges, resolucions, evitar pixelacions o gravar de manera òptima.

És una part complexa si no es coneixen bé els conceptes i, de fet, ha estat la part més teòrica de l’assignatura. La complexitat es fa més present quan tractem diferents formats digitals i, especialment, en impressions de gran format. En aquests casos hem d’aplicar fórmules i analitzar l’entorn on es trobarà el suport físic imprès, ja que la distància d’observació juga un paper molt important en la percepció de la qualitat.

Aquesta part, més enllà de ser tan interessant com les altres, crec que és molt necessària, ja que aquests requeriments són molt habituals dins del mercat laboral, i hem de saber relacionar mides, resolucions, píxels per polzada, etc. per no cometre errors. És curiós veure com l’ull humà percep les imatges de manera diferent segons la distància, i com podem calcular una visualització òptima si coneixem les dades necessàries.

Finalment, hem tractat la gravació en vídeo i l’ús d’imatges digitals en diferents pantalles. Aquesta part m’ha generat algun dubte, ja que entenc que la mida de la imatge, si partim d’un arxiu base gran, es pot reduir sense perdre massa qualitat, especialment perquè les pantalles digitals tampoc requereixen una resolució molt elevada en ppp.

Conclusió

A nivell personal, crec que aquesta assignatura representa una bona pràctica per entendre els processos de digitalització tractats al llarg de les diferents PAC. És una assignatura que requereix dedicació, però un cop entens els conceptes i veus els resultats, és molt satisfactòria.

Crec que m’ajudarà a afrontar altres assignatures del grau, però sobretot estic segur que molts dels conceptes que hem treballat em seran útils en el meu treball diari, ja que, com he comentat, treballo creant contingut i habitualment afronto problemàtiques de les quals hem tractat a l’assignatura. Alguns dels procediments els coneixia, d’altres no, i alguns he descobert que ofereixen més opcions de les que pensava.

Estic satisfet amb com he treballat les diferents PAC i amb els resultats que he obtingut: sempre millorables, però adquirint nous coneixements i explorant noves eines i possibilitats per millorar el meu treball.